Accès aux services de santé et sociaux pour les communautés francophones en situation minoritaire du Canada : la co-construction d’une norme nationale volontaire

Cet article propose une première analyse de la norme volontaire CAN/HSO 11012:2018 - Accès aux services de santé et aux services sociaux dans les langues officielles, encore largement méconnue dans les milieux juridiques et de la santé. Il retrace les étapes de son développement, ses modalités de mise en œuvre –notamment par l’entremise du Programme de reconnaissance des langues officielles d’Agrément Canada–, ainsi que sa structure et son contenu prescriptif. Adoptant une perspective fondée sur le pluralisme normatif, l’article situe cette norme au sein d’un écosystème fragmenté et multiscalaire de la régulation des services de santé en français au Canada. Il examine son potentiel structurant pour renforcer l’offre active auprès des communautés francophones en situation minoritaire, tout en mettant en lumière les limites inhérentes à son statut volontaire. Cette norme témoigne d’un tournant vers une régulation plus privatisée et collaborative dans laquelle les institutions de santé deviennent elles-mêmes actrices de la production et de la mise en œuvre des normes en matière d’équité linguistique. Aquest article ofereix una primera anàlisi de la norma voluntària CAN/HSO 11012:2018 - Accés als serveis de salut i socials en les llengües oficials, que encara és àmpliament desconeguda en els entorns jurídics i sanitaris. S’hi descriuen les etapes de desenvolupament de la norma, les modalitats d’implementació –en concret a través del Programa de reconeixement de les llengües oficials d’Agrément Canada–, l’estructura i el contingut prescriptiu. A partir d’una perspectiva basada en el pluralisme normatiu, l’article situa aquesta norma dins d’un ecosistema fragmentat i multiescalar de regulació dels serveis de salut en francès al Canadà. S’hi analitza el seu potencial estructurador per reforçar l’oferta activa adreçada a les comunitats francòfones en situació minoritària, i alhora es posen de manifest els límits inherents al seu caràcter voluntari. Aquesta norma reflecteix un tomb envers una regulació més privatitzada i col·laborativa, en la qual les institucions de salut mateixes esdevenen agents de producció i d’implementació de les normes en matèria d’equitat lingüística. This article provides a preliminary analysis of the voluntary standard CAN/HSO 11012:2018 - Access to health and social services in the official languages, which is still largely unknown in legal and healthcare circles. It traces the stages of its development, the means by which it has been put into effect – notably through the Programme of official languages recognition by Agrément Canada – and its structure and prescriptive content. Adopting an approach based on normative pluralism, the article situates this standard within a fragmented, multi-scale ecosystem regulating French-language health services in Canada. It examines its potential for strengthening the services currently available to French-speaking minority communities, while shedding light on the limitations inherent to its voluntary status. This standard reflects a shift towards a more privatised and collaborative regulation in which health institutions take on a leading role in producing and implementing language equity standards. Este articulo ofrece un primer análisis de la norma voluntaria CAN/SHO 11012:2018 - Acceso a los servicios de salud y sociales en las lenguas oficiales, aún ampliamente desconocida en los entornos jurídicos y sanitarios. Se describen las etapas de su desarrollo, sus modalidades de implementación –en concreto a través del Programa de reconocimiento de las lenguas oficiales de Agrément Canada–, su estructura y su contenido prescriptivo. A partir de una perspectiva basada en el pluralismo normativo, el artículo sitúa esta norma dentro de un ecosistema fragmentado y multiescalar de regulación de los servicios de salud en francés en Canadá. Se analiza su potencial estructurador para reforzar la oferta activa dirigida a las comunidades francófonas en situación minoritaria, y a la vez se ponen de manifiesto los límites inherentes a su carácter voluntario. Esta norma refleja un giro hacia una regulación más privatizada y colaborativa, en la cual las instituciones de salud se convierten en agentes de producción e implementación de las normas en materia de equidad lingüística.